dimarts, 26 de juny de 2018


UN REPÀS DE LA JORNADA “ EL REG EN LES HORTES DEL MAS D’AVALL DE COSTUR”




El passat dissabte 23 de juny va tindre lloc la primera activitat del projecte “Tota pedra fa paret ll”. Una activitat proposada per l’Associació de veïns del Mas d’Avall i organitzada amb la col.laboració de l’A.C. la Fontanella i el PEU de la Universitat Jaume I.
Va ser una jornada completa en la que vam tindre ocasió de conèixer i passar el dia amb Luis Pablo Martinez, tècnic de la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana, investigador i expert en el tema del regadiu.
A les 10 del matí vam començar el recorregut per les fonts de Costur, va ser un matí tranquil i relaxat, vam tindre oportunitat de descobrir de la ma de Luis Pablo, detalls del nostre patrimoni que de vegades ens passen desapercebuts, amb la càmera de fotos Luis Pablo va deixar impreses imatges del nostre terme parets de pedra en sec, solsides, reconstruccions de parets amb formigó, granotes, passavins fins i tot cablejats de la llum, tot amb els ulls creatius d’una persona apassionada per el patrimoni i la seu cura. Ens fa faltar visitar la font del Collao, però el matí no va donar per a mes. Vam pensar que seria una oportunitat per a retrobar-se en una altra ocasió.






Després d’un dinar en família en el local social del Mas d’Avall i la sobretaula corresponent, vam arribar a la xerrada de Luis Pablo Martinez : “Les hortes històriques valencianes patrimoni viu de la humanitat”, ens va parlar del Palmeral d’Elx, del Tribunal de les Aigües, i de la forma tradicional de reg a la Comunitat Valenciana i els problemes al voltant de la intenció no sempre encertada de modernització d’estos sistemes tradicionals de reg. Li van quedar moltes mes coses per explicar-nos però segur que tindrem ocasió de tornar a convidar-lo i continuar gaudint de la saviesa d’un autèntic investigador del patrimoni valencià.



A les 6 de la vesprada ens van avisar que els regants ja estaven preparats per a explicar la partició de l’aigua de la bassa del Mas d’Avall, així que vam deixar la xerrada de Luis Pablo i ens vam anar a la font .
Ximo va medir l’aigua de la bassa amb la canya i desprès va fer la partició amb uns fils, com es tradicional. La bassa tenia dos pams d’aigua escassos però a l’obrir la clau per a regar pareixia haver augmentat, l’aigua es va precipitar sèquia avall, la vam seguir fins a l’horta, on s’anava a regar una taula de fesols.
Com estava prop el lloc on es diu que hi havia un antic molí, ens vam apropar guiats per Juanma.











Ja al voltant de les 7 de la vesprada vam tornar al local social i Josep Miquel va explicar la forma de reg de les diferents fonts de Costur. També va explicar com va conèixer a Luis Pablo quan aquest va trobar en les seues investigacions un document antic sobre la forma de reg d’alguna font de Costur, segons Josep Miquel de la font del Mas d’Avall.



Amb un col·loqui sobre el futur de les hortes de Costur en el que se va concloure que fa falta jovens emprenedors que puguen redescobrir el fruit del treball del camp, vam acabar amb les xerrades, va ser una vesprada molt interessant i didàctica.
Desprès de sopar i desprès d’algun problema tècnic amb els altaveus vam fer el passe del audiovisual “La vida als masos”, gravat en el terme de Vilafamés. Va ser Josep Miralles i Joan Ahis, el director,  els encarregats de presentar-lo.
Josep fa fer una reflexió sobre la importància i valor del patrimoni mes proper, el que envolta a la gent que ha viscut en els masos, i que de vegades deixem un poc oblidat. El col·loqui posterior podria haver sigut mes extens, però ja era molt tard i la gent estavem cansats.



Un dia empleat per a parlar, admirar i sentir el patrimoni costurenc i valencià


dijous, 14 de juny de 2018


“El reg en les hortes del Mas d’Avall”



El pròxim 23 de juny tindrà lloc a Costur (Castelló) la Jornada “El reg en les hortes del Mas d’Avall”. Aquesta activitat forma part del projecte “Tota pedra fa paret” per a la socialització del patrimoni cultural de Costur i compta amb l'organització de l'Associació de Veïns del Mas d’Avall, l'Associació Cultural La Fontanella de Costur i el projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I.
El municipi de Costur, comarca de l’Alcalatén, és un poble d’aigües escasses que els costurencs, històricament, hem sabut aprofitar fins l’ultima gota.
Malgrat l’escassedat, a banda dels pocs regadius particulars (sénies, aiguamolls...), al terme de Costur hi ha sis sistemes de reg tradicionals: la font del Poble, la basseta del Sord, la Fontanella, el Fontanal (actualment perdut), la font del Collado i la font del Mas d’Avall, amb una extensió total aproximada de 2,7 hectàrees.
La font del Mas d'Avall, amb una modesta superfície d’1,3 hectàrees, rega l’horta més gran del terme i és, amb tota seguretat el sistema més antic, ja que el primer repartiment d’aigües documentat a Costur data de 1429 i es refereix a aquesta font.


Al segle XVIII, l'augment de la població i la consegüent demanda de queviures de tot tipus van potenciar, d’una banda, l’aprofitament màxim de l’horta disponible i de l’altra la regulació dels sistemes de reg existents, de manera que, només del terme de l’Alcora, del qual Costur formava part, conservem mitja dotzena de documents de repartiment entre els quals un d’ells correspon amb la font del Mas d’Avall.


En aquest document, datat el 20 de juny de 1770, els regants van adoptar davant del notari Cristóbal Tarragó i sota l’autoritat de l’Alcalde de l’Alcora, Manuel Mascarós, uns acords anomenats Arreglo sobre las aguas de las Masias de Costur de Abajo que recollien la pràctica antiga del reg ja establerta en el document de 1429. Els acords de 1770, dels quals el regants en tenen còpia, encara estan en ús i el dia 23 de juny en veurem la demostració pràctica d’aquest antic i curiós costum.



Jornada “El reg en les hortes del Mas d’Avall”
En la Jornada “El reg en les hortes del Mas d’Avall” coneixerem el sistema de reg i distribució de l’aigua del Mas d’Avall de Costur i reflexionarem sobre el present, futur, aprofitament, valors, usos i possibilitats del patrimoni cultural de l’aigua.
La jornada començarà a les 10 del matí amb una ruta per conèixer diferents exemples del patrimoni de l’aigua de Costur. A continuació, s’ha programat la inauguració d’exposicions, xerrades, visites, col·loquis i la projecció de dos audiovisuals. En aquesta jornada comptarem amb la participació de Luís Pablo Martínez (Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana), Josep Miquel Ribes (professor de secundària i activista del patrimoni) i les explicacions dels regants de Costur.

Horari de la Jornada
EL REG EN LES HORTES DEL MAS D’AVALL II
DISSABTE 23 DE JUNY -- TOTA PEDRA FA PARET 2
10.00 H EXCURSIÓ: MAS D’AVALL-FONTANELLA-COSTUR-BASSETA DEL SORD-CABEÇO-MAS DE CORONES-FONT DEL COLLAO-MAS D’AVALL ( 7 Km).
12.30 H : INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA: DE LA FORMA DE REG AL MAS D’AVALL.
13.30 H : DINAR DE PA I PORTA A LA CASETA DEL MAS D’AVALL.
16.00 H : “HORTES HISTÒRIQUES VALENCIANES PATRIMONI VIU DE LA HUMANITAT” (LUIS PABLO MARTÍNEZ).
17.00 H : EL REPARTIMENT DE L’AIGUA DE REG A LES HORTES DE COSTUR (ALCALATÉN) (JOSEP MIQUEL RIBÉS). PRESENTACIÓ D’UN DOCUMENT DEL 1429 SOBRE EL REG A L’HORTA DEL MAS D’AVALL.
18.00 H : VISITA A LA BASSA DEL MAS D’AVALL PER VEURE LA PARTICIÓ DE L’AIGUA I EL REG.
19.00 H : COL·LOQUI AMB EL TEMA “EL FUTUR DE L’HORTA DEL MAS D’AVALL: CONSERVACIÓ, NORMATIVA I SUPERVIVÈNCIA.
21.00 H : SOPAR DE PA I PORTA.
22.00 H : PROJECCIÓ AUDIOVISUAL: “SONS DE MAS” MEMÒRIA D’UN TEMPS SENSE RETORN. VIDA EN ELS MASOS DE VILAFAMÉS EN EL PASSAT, DE GABRIEL AHIS, JOSEP JOAN MIRALLES, JOAN MIQUEL AHIS.



diumenge, 10 de juny de 2018


EXCURSIÓ A TORTOSA



Comencem la primera activitat del projecte; “Tota pedra fa paret II”, este any hem anat a Tortosa (Tarragona), en baixar del bus, ens vam dirigir a l’oficina de turisme, situada a l’antic escorxador, que ara alberga el museu històric i arqueològic de les terres de l’Ebre , vam replegar uns mapes i ens vam partir en diversos grups. Al nostre grup com hi havia xiquets ens van donar un full on havien que fer una gimcana i anar omplint el que allí se’ls demanava; pel cntre històric vam buscar, el Portal dels Jueus, la Sinagoga o casa de Sant Jordi, la Terriseria o la Carnisseria; als Jardins del Príncep que alberguen uns antics banys de principis del segle XIX, hi havia un Museu d’escultures de Santiago on vam formar una frase de les lletres que apareixen a cada escultura, tot açò buscant la Cucafera, que per cert, no la vam trobar; conta la llegenda que un dia va arribar a Tortosa un noi molt alt anomenat Rufolet va venir d'un país molt i molt llunyà per rescatar la princesa Rubí, encantada per un bruixot i tancada en una cova de la rodalia. Va sortir de la ciutat pel portal de Remolins tot dirigint-se a la bassa de Xaco quan va sentir uns crits. En acostar-se a la bassa s'adonà que s'ofegava un follet i el va salvar entrant ell mateix a l'aigua. El follet es deia Xaco i, molt agraït, va dir-li que sabia on era la princesa i el va portar fins a la cova. Però el va advertir que la bèstia que hi habitava a dins, de nom Cucafera, treia bromera per la boca i foc pels ulls: Li va explicar que perdria els seus poders malèfics si li tallava la cua i les orelles. Xaco i els seus companys follets van esmolar bé l'espasa d'en Rufolet, així que ell entrà a la fosca cova i, quan trobà la fera, li va tallar d'un cop les orelles i la cua: immediatament la fera s'amansí. Fou d'aquesta manera que en Rufolet, la Rubí, els follets i la Cucafera feren altre cop cap a Tortosa on es van trobar en plena processó del Corpus al so de dolçaines i tambors. L'estranya comitiva va sorprendre tant la ciutadania tortosina que, des de llavors, cada dia de Corpus es disfressen per recordar i reproduir l'esdeveniment. En Rufolet i els seus amics van marxar al seu país llunyà i encara avui no han tornat.




També vam poder visitar els Reials Col·legis que són l’obra més important del Renaixement civil a Catalunya. Al segle XVI la ciutat va viure un moment d’efervescència cultural i humanista i d’esplendor econòmica i social.
Vam pujar fins al Parador, situat al Castell de la Zuda, des d’on vam poder observar unes boniques vistes de tota la ciutat i per suposat del riu Ebre.
La catedral de Tortosa és una de les mostres notables del gòtic català de l'any 1347. Assentada al peu del promontori del castell, ocupa l’espai del fòrum romà, la seu visigòtica i la mesquita musulmana. Malgrat el dilatat període constructiu, presenta una gran unitat estilística, i la façana barroca constitueix l’acabament de l’obra al segle XVIII.



A les 14h anàrem a dinar i després teníem preparada una visita a les “Coves Meravelles” de Benifallet, a pocs kilòmetres de Tortosa; ací teniu tota la informació d’aquestes coves, extreta del portal web http://www.benifallet.altanet.org/les-coves-meravelles.




El Grup d'Investigacions Espeleològiques (GIE) del Centre Excursionista de Gràcia (Barcelona), en una campanya que van fer a la Serra de Cardó, va descobrir entre la primavera del 1967 i la de 1968 una sèrie de cavitats mentre estudiaven i  investigaven les coves que ja des de temps antics es coneixien a Benifallet com a Coves de l'Aumidiella i de les quals ens consten troballes arqueològiques del Neolític. El grup descobreix la Cova "Marigot", l'Avenc del Sifó i la Cova "Meravelles", que s'afegiran a les ja existents, formant el que hom coneix en l'actualitat com a COVES DE BENIFALLET. Les sis cavitats subterrànies són: Avenc del Sifó, Avenc del Cataclisme, Cova de l’Aumidiella Gran o de Xafarroques, Cova Marigot, Cova del Dos i Cova Meravelles.
Cal destacar la Cova Meravelles i la Cova del Dos per ser les dues coves que estan obertes al públic en aquest moment, tot i que no estan obertes en la seva totalitat.
La Cova Meravelles
Té un recorregut total de 510 metres, amb uns 9,82 metres de desnivell. Destaca per la seua quantitat i qualitat de concrecions, especialment les excèntriques. El lent degoteig de les aigües d'infiltració, carregades de carbonats en dissolució, va donant lloc a fascinants formacions, a voltes estrambòtiques, on la imaginació del visitant descobreix éssers fantàstics.
La cova Meravelles es va descobrir al 1968. Turísticament se'n visiten 200 metres, la part turística d'aquesta cova consta de tres sales:
a) La sala dels Llapis
b) La sala de l'amfiteatre
c) La sala de la música
La sala dels llapis, consta d'un munt d'estalactites primetes al sostre, i a la part de terra té una cortina d'estalagmites que rodegen una estalagmita totalment cilíndrica en forma d'espelma.
Dintre de la sala de l'amfiteatre, trobem els gours o llacs que gràcies a l'aigua i al mineral que arrastren fan unes formes circulars que pareixen les grades d'un amfiteatre. Una altra formació que trobem és el bròquil, que és degut als esquitxos de l'aigua i a la cristal·lització del mineral i la fistulosa anomenada vulgarment macarró, degut a que de dintre està buida.
Dintre de la sala també trobem una de les formacions més estranyes que hi ha dins d'una cova, una formació que sembla desobeir la llei de la gravetat. Aquesta formació se l'anomena excèntrica. Les banderes, de la seva banda, són unes formacions penjades del sostre, igual que les estalactites però enlloc de ser rodones són planes, ja que les gotes de l'aigua van deixant el mineral al que és el pendent de la muntanya, i la futura columna, que li falten uns cinc centímetres per a que s'ajunti.
I per finalitzar el recorregut, entrem a la saal de la música. Aquesta és la sala més petita però és en l'única que trobem un resum de totes les formacions que hi ha en tot el recorregut; estalactites, estalagmites, anemolita, columnes, banderes, macarrons i excèntriques.
Aquesta sala se l'anomena d'aquesta manera perquè hi ha unes estalactites que semblen uns tubs d'un orgue i en tocar-les amb la punta dels dits emeten diferents sons. Això és degut a que al darrera hi ha una paret  que ajuda a fer de caixa de ressonància i que el soroll surti cap a fora. Els diferents sons són conseqüència de diferents llargades i diferents gruixuts.
Cova del Dos
Aquesta cavitat rep el nom de Cova del Dos perquè té dues boques d’entrada. Aquesta cavitat té importància a nivell històric, ja que sempre ha estat habitada.  Dintre de la cova hi podem veure la reproducció d'un vas campaniforme i d'una àmfora. Conformen amb diferents puntes de llança i sílex i tres enterramentsles restes arqueològiques del Neolític trobades a les Coves de Benifallet . Tot el que es va trobar està actualment al museu arqueològic de Barcelona i al Museu de les Terres de l’Ebre. Es tenen referències també que durant la Guerra Civil Espanyola la població es va refugiar a la Cova del Dos. 
La cavitat té 235 metres dels quals se’n veuen 25.
Cap a les sis i mitja de la vesprada vam rependre el camí cap a Costur.



EL GRUP D’ESTUDI DEL PATRIMONI DE COSTUR,
 EL PASSAT 25 DE MAIG,
PRESENTEM LA MEMÒRIA DEL PROJECTE “TOTA PEDRA FA PARET” I COMENCEM EL DISSENY DE LA SEGONA EDICIÓ


El grup d’estudi del patrimoni de Costur, de l’A.C. la Fontanella van presentar el passat 25 de maig la publicació de la memòria del projecte “Tota pedra fa paret” que l’any 2017 van fer realitat. Un projecte que va englobar diferents d’activitats (de maig a octubre) orientades a reflexionar sobre el paisatge de Costur, el que va ser i el que queda. Com ha canviat en els últims 50 anys. Com ho veu la joventut i com s'aproxima a ell. Que es pot fer perquè siga un recurs per al desenvolupament social, cultural i econòmic del nostre territori.
Al 2017 el grup de treball van organitzar les diferents activitats que formarien part del projecte “Tota pedra fa paret” i a continuació ens vam posar en contacte amb les diferents associacions del poble perquè pogueren participar i les pogueren desenvolupar i ampliar segons els seus coneixements. Com a resultat de l’èxit de la primera edició de “Tota pedra fa paret” aquest any hem volgut donar més rellevància al treball en equip i a la participació de tota la gent obrint l'organització i posada en practica del projecte a diferents associacions del poble des del primer moment, reunint a representants de les diferents associacions, per tal de dissenyar entre tots el contingut de la nova edició de “Tota pedra fa paret”. En aquesta reunió vam participar representants de l'AC La Fontanella, l'Associació de Veïns del Mas d'Avall, l'AMPA de CEIP de Costur, el CEIP de Costur, el Club de caçadors Sant Pere Màrtir, la Cooperativa de Costur i el projecte Patrimoni-Peu de la Universitat Jaume I. També el CEM ens va fer arribar les seves propostes.
Aquesta reunió va ser molt fructífera i cal ressaltar propostes que van anar més enllà d'organitzar activitats relacionades amb la pedra com a element del paisatge costurenc. Dins d'aquesta mirada es va considerar important utilitzar la dita “Tota pedra fa paret” que van elegir com a títol del projecte com una forma d'entendre també la forma de treballar entre les persones de manera participativa, valorant que qualsevol aportació per xicoteta que siga és important. Encara que aquesta proposta ja estava implícita en el projecte anterior, valoren especialment que en la reunió amb les associacions del poble fora un tema que va estar sobre la taula. És un fet que els va reforçar la il·lusió i la confiança que treballar en equip pot ser molt enriquidor i creatiu. A més d'aquesta proposta van sorgir moltes altres que possiblement no les podran fer realitat totes en aquesta nova edició del projecte.
Així va començar el disseny de “Tota pedra fa paret II”, donant-li una nova dimensió al concepte de patrimoni, com les parets es fan superposant pedres de diferents mides, les persones unides formen parets humanes per treballar amb un fi comú.