diumenge, 10 de juny de 2018


EXCURSIÓ A TORTOSA



Comencem la primera activitat del projecte; “Tota pedra fa paret II”, este any hem anat a Tortosa (Tarragona), en baixar del bus, ens vam dirigir a l’oficina de turisme, situada a l’antic escorxador, que ara alberga el museu històric i arqueològic de les terres de l’Ebre , vam replegar uns mapes i ens vam partir en diversos grups. Al nostre grup com hi havia xiquets ens van donar un full on havien que fer una gimcana i anar omplint el que allí se’ls demanava; pel cntre històric vam buscar, el Portal dels Jueus, la Sinagoga o casa de Sant Jordi, la Terriseria o la Carnisseria; als Jardins del Príncep que alberguen uns antics banys de principis del segle XIX, hi havia un Museu d’escultures de Santiago on vam formar una frase de les lletres que apareixen a cada escultura, tot açò buscant la Cucafera, que per cert, no la vam trobar; conta la llegenda que un dia va arribar a Tortosa un noi molt alt anomenat Rufolet va venir d'un país molt i molt llunyà per rescatar la princesa Rubí, encantada per un bruixot i tancada en una cova de la rodalia. Va sortir de la ciutat pel portal de Remolins tot dirigint-se a la bassa de Xaco quan va sentir uns crits. En acostar-se a la bassa s'adonà que s'ofegava un follet i el va salvar entrant ell mateix a l'aigua. El follet es deia Xaco i, molt agraït, va dir-li que sabia on era la princesa i el va portar fins a la cova. Però el va advertir que la bèstia que hi habitava a dins, de nom Cucafera, treia bromera per la boca i foc pels ulls: Li va explicar que perdria els seus poders malèfics si li tallava la cua i les orelles. Xaco i els seus companys follets van esmolar bé l'espasa d'en Rufolet, així que ell entrà a la fosca cova i, quan trobà la fera, li va tallar d'un cop les orelles i la cua: immediatament la fera s'amansí. Fou d'aquesta manera que en Rufolet, la Rubí, els follets i la Cucafera feren altre cop cap a Tortosa on es van trobar en plena processó del Corpus al so de dolçaines i tambors. L'estranya comitiva va sorprendre tant la ciutadania tortosina que, des de llavors, cada dia de Corpus es disfressen per recordar i reproduir l'esdeveniment. En Rufolet i els seus amics van marxar al seu país llunyà i encara avui no han tornat.




També vam poder visitar els Reials Col·legis que són l’obra més important del Renaixement civil a Catalunya. Al segle XVI la ciutat va viure un moment d’efervescència cultural i humanista i d’esplendor econòmica i social.
Vam pujar fins al Parador, situat al Castell de la Zuda, des d’on vam poder observar unes boniques vistes de tota la ciutat i per suposat del riu Ebre.
La catedral de Tortosa és una de les mostres notables del gòtic català de l'any 1347. Assentada al peu del promontori del castell, ocupa l’espai del fòrum romà, la seu visigòtica i la mesquita musulmana. Malgrat el dilatat període constructiu, presenta una gran unitat estilística, i la façana barroca constitueix l’acabament de l’obra al segle XVIII.



A les 14h anàrem a dinar i després teníem preparada una visita a les “Coves Meravelles” de Benifallet, a pocs kilòmetres de Tortosa; ací teniu tota la informació d’aquestes coves, extreta del portal web http://www.benifallet.altanet.org/les-coves-meravelles.




El Grup d'Investigacions Espeleològiques (GIE) del Centre Excursionista de Gràcia (Barcelona), en una campanya que van fer a la Serra de Cardó, va descobrir entre la primavera del 1967 i la de 1968 una sèrie de cavitats mentre estudiaven i  investigaven les coves que ja des de temps antics es coneixien a Benifallet com a Coves de l'Aumidiella i de les quals ens consten troballes arqueològiques del Neolític. El grup descobreix la Cova "Marigot", l'Avenc del Sifó i la Cova "Meravelles", que s'afegiran a les ja existents, formant el que hom coneix en l'actualitat com a COVES DE BENIFALLET. Les sis cavitats subterrànies són: Avenc del Sifó, Avenc del Cataclisme, Cova de l’Aumidiella Gran o de Xafarroques, Cova Marigot, Cova del Dos i Cova Meravelles.
Cal destacar la Cova Meravelles i la Cova del Dos per ser les dues coves que estan obertes al públic en aquest moment, tot i que no estan obertes en la seva totalitat.
La Cova Meravelles
Té un recorregut total de 510 metres, amb uns 9,82 metres de desnivell. Destaca per la seua quantitat i qualitat de concrecions, especialment les excèntriques. El lent degoteig de les aigües d'infiltració, carregades de carbonats en dissolució, va donant lloc a fascinants formacions, a voltes estrambòtiques, on la imaginació del visitant descobreix éssers fantàstics.
La cova Meravelles es va descobrir al 1968. Turísticament se'n visiten 200 metres, la part turística d'aquesta cova consta de tres sales:
a) La sala dels Llapis
b) La sala de l'amfiteatre
c) La sala de la música
La sala dels llapis, consta d'un munt d'estalactites primetes al sostre, i a la part de terra té una cortina d'estalagmites que rodegen una estalagmita totalment cilíndrica en forma d'espelma.
Dintre de la sala de l'amfiteatre, trobem els gours o llacs que gràcies a l'aigua i al mineral que arrastren fan unes formes circulars que pareixen les grades d'un amfiteatre. Una altra formació que trobem és el bròquil, que és degut als esquitxos de l'aigua i a la cristal·lització del mineral i la fistulosa anomenada vulgarment macarró, degut a que de dintre està buida.
Dintre de la sala també trobem una de les formacions més estranyes que hi ha dins d'una cova, una formació que sembla desobeir la llei de la gravetat. Aquesta formació se l'anomena excèntrica. Les banderes, de la seva banda, són unes formacions penjades del sostre, igual que les estalactites però enlloc de ser rodones són planes, ja que les gotes de l'aigua van deixant el mineral al que és el pendent de la muntanya, i la futura columna, que li falten uns cinc centímetres per a que s'ajunti.
I per finalitzar el recorregut, entrem a la saal de la música. Aquesta és la sala més petita però és en l'única que trobem un resum de totes les formacions que hi ha en tot el recorregut; estalactites, estalagmites, anemolita, columnes, banderes, macarrons i excèntriques.
Aquesta sala se l'anomena d'aquesta manera perquè hi ha unes estalactites que semblen uns tubs d'un orgue i en tocar-les amb la punta dels dits emeten diferents sons. Això és degut a que al darrera hi ha una paret  que ajuda a fer de caixa de ressonància i que el soroll surti cap a fora. Els diferents sons són conseqüència de diferents llargades i diferents gruixuts.
Cova del Dos
Aquesta cavitat rep el nom de Cova del Dos perquè té dues boques d’entrada. Aquesta cavitat té importància a nivell històric, ja que sempre ha estat habitada.  Dintre de la cova hi podem veure la reproducció d'un vas campaniforme i d'una àmfora. Conformen amb diferents puntes de llança i sílex i tres enterramentsles restes arqueològiques del Neolític trobades a les Coves de Benifallet . Tot el que es va trobar està actualment al museu arqueològic de Barcelona i al Museu de les Terres de l’Ebre. Es tenen referències també que durant la Guerra Civil Espanyola la població es va refugiar a la Cova del Dos. 
La cavitat té 235 metres dels quals se’n veuen 25.
Cap a les sis i mitja de la vesprada vam rependre el camí cap a Costur.

Cap comentari: