EXCURSIÓ
A TORTOSA
Comencem
la primera activitat del projecte; “Tota pedra fa paret II”, este
any hem anat a Tortosa (Tarragona), en baixar del bus, ens vam
dirigir a l’oficina de turisme, situada a l’antic escorxador, que
ara alberga el museu històric i arqueològic de les terres de
l’Ebre , vam replegar uns mapes i ens vam partir en diversos grups.
Al nostre grup com hi havia xiquets ens van donar un full on havien
que fer una gimcana i anar omplint el que allí se’ls demanava; pel
cntre històric vam buscar, el Portal dels Jueus, la Sinagoga o casa
de Sant Jordi, la Terriseria o la Carnisseria; als Jardins del
Príncep que alberguen uns antics banys de principis del segle XIX,
hi havia un Museu d’escultures de Santiago on vam formar una frase
de les lletres que apareixen a cada escultura, tot açò buscant la
Cucafera, que per cert, no la vam trobar; conta
la llegenda que un dia va arribar a Tortosa
un noi molt alt anomenat Rufolet va venir d'un país molt i molt
llunyà per rescatar la princesa Rubí, encantada per un bruixot i
tancada en una cova de la rodalia. Va sortir de la ciutat pel portal
de Remolins tot dirigint-se a la bassa de Xaco quan va sentir uns
crits. En acostar-se a la bassa s'adonà que s'ofegava un follet i el
va salvar entrant ell mateix a l'aigua. El follet es deia Xaco i,
molt agraït, va dir-li que sabia on era la princesa i el va portar
fins a la cova. Però el va advertir que la bèstia que hi habitava a
dins, de nom Cucafera,
treia bromera per la boca i foc pels ulls: Li va explicar que perdria
els seus poders malèfics si li tallava la cua i les orelles. Xaco i
els seus companys follets van esmolar bé l'espasa d'en Rufolet, així
que ell entrà a la fosca cova i, quan trobà la fera, li va tallar
d'un cop les orelles i la cua: immediatament la fera s'amansí. Fou
d'aquesta manera que en Rufolet, la Rubí, els follets i la Cucafera
feren altre cop cap a Tortosa on es van trobar en plena processó del
Corpus
al so de dolçaines
i tambors.
L'estranya comitiva va sorprendre tant la ciutadania tortosina que,
des de llavors, cada dia de Corpus es disfressen per recordar i
reproduir l'esdeveniment. En Rufolet i els seus amics van marxar al
seu país llunyà i encara avui no han tornat.
També
vam poder visitar els Reials Col·legis que són l’obra més
important del Renaixement civil a Catalunya. Al segle XVI la ciutat
va viure un moment d’efervescència cultural i humanista i
d’esplendor econòmica i social.
Vam
pujar fins al Parador, situat al Castell de la Zuda, des d’on vam
poder observar unes boniques vistes de tota la ciutat i per suposat
del riu Ebre.
La
catedral de Tortosa és una de les mostres notables del gòtic català
de l'any 1347. Assentada al peu del promontori del castell, ocupa
l’espai del fòrum romà, la seu visigòtica i la mesquita
musulmana. Malgrat el dilatat període constructiu, presenta una gran
unitat estilística, i la façana barroca constitueix l’acabament
de l’obra al segle XVIII.
A les 14h anàrem a dinar i després teníem preparada una visita a les “Coves Meravelles” de Benifallet, a pocs kilòmetres de Tortosa; ací teniu tota la informació d’aquestes coves, extreta del portal web http://www.benifallet.altanet.org/les-coves-meravelles.
A les 14h anàrem a dinar i després teníem preparada una visita a les “Coves Meravelles” de Benifallet, a pocs kilòmetres de Tortosa; ací teniu tota la informació d’aquestes coves, extreta del portal web http://www.benifallet.altanet.org/les-coves-meravelles.
El
Grup d'Investigacions Espeleològiques (GIE) del Centre Excursionista
de Gràcia (Barcelona), en una campanya que van fer a la Serra de
Cardó, va descobrir entre la primavera del 1967 i la de 1968 una
sèrie de cavitats mentre estudiaven i investigaven les coves
que ja des de temps antics es coneixien a Benifallet com a Coves de
l'Aumidiella i de les quals ens consten troballes arqueològiques del
Neolític. El grup descobreix la Cova "Marigot", l'Avenc
del Sifó i la Cova "Meravelles", que s'afegiran a les ja
existents, formant el que hom coneix en l'actualitat com a COVES DE
BENIFALLET. Les sis cavitats subterrànies són: Avenc del Sifó,
Avenc del Cataclisme, Cova de l’Aumidiella Gran o de Xafarroques,
Cova Marigot, Cova del Dos i Cova Meravelles.
Cal
destacar la Cova Meravelles i la Cova del Dos per ser les dues coves
que estan obertes al públic en aquest moment, tot i que no estan
obertes en la seva totalitat.
La
Cova Meravelles
Té
un recorregut total de 510 metres, amb uns 9,82 metres de desnivell.
Destaca per la seua quantitat i qualitat de concrecions, especialment
les excèntriques. El lent degoteig de les aigües d'infiltració,
carregades de carbonats en dissolució, va donant lloc a fascinants
formacions, a voltes estrambòtiques, on la imaginació del visitant
descobreix éssers fantàstics.
La
cova Meravelles es va descobrir al 1968. Turísticament se'n visiten
200 metres, la part turística d'aquesta cova consta de tres sales:
a)
La sala dels Llapis
b)
La sala de l'amfiteatre
c)
La sala de la música
La
sala dels llapis, consta d'un munt d'estalactites primetes al sostre,
i a la part de terra té una cortina d'estalagmites que rodegen una
estalagmita totalment cilíndrica en forma d'espelma.
Dintre
de la sala de l'amfiteatre, trobem els gours o llacs que gràcies a
l'aigua i al mineral que arrastren fan unes formes circulars que
pareixen les grades d'un amfiteatre. Una altra formació que trobem
és el bròquil, que és degut als esquitxos de l'aigua i a la
cristal·lització del mineral i la fistulosa anomenada vulgarment
macarró, degut a que de dintre està buida.
Dintre
de la sala també trobem una de les formacions més estranyes que hi
ha dins d'una cova, una formació que sembla desobeir la llei de la
gravetat. Aquesta formació se l'anomena excèntrica. Les banderes,
de la seva banda, són unes formacions penjades del sostre, igual que
les estalactites però enlloc de ser rodones són planes, ja que les
gotes de l'aigua van deixant el mineral al que és el pendent de la
muntanya, i la futura columna, que li falten uns cinc centímetres
per a que s'ajunti.
I
per finalitzar el recorregut, entrem a la saal de la música. Aquesta
és la sala més petita però és en l'única que trobem un resum de
totes les formacions que hi ha en tot el recorregut; estalactites,
estalagmites, anemolita, columnes, banderes, macarrons i
excèntriques.
Aquesta
sala se l'anomena d'aquesta manera perquè hi ha unes estalactites
que semblen uns tubs d'un orgue i en tocar-les amb la punta dels dits
emeten diferents sons. Això és degut a que al darrera hi ha una
paret que ajuda a fer de caixa de ressonància i que el soroll
surti cap a fora. Els diferents sons són conseqüència de diferents
llargades i diferents gruixuts.
Cova
del Dos
Aquesta
cavitat rep el nom de Cova del Dos perquè té dues boques d’entrada.
Aquesta cavitat té importància a nivell històric, ja que sempre ha
estat habitada. Dintre de la cova hi podem veure la reproducció
d'un vas campaniforme i d'una àmfora. Conformen amb diferents puntes
de llança i sílex i tres enterramentsles restes arqueològiques del
Neolític trobades a les Coves de Benifallet . Tot el que es va
trobar està actualment al museu arqueològic de Barcelona i al Museu
de les Terres de l’Ebre. Es tenen referències també que durant la
Guerra Civil Espanyola la població es va refugiar a la Cova del
Dos.
La
cavitat té 235 metres dels quals se’n veuen 25.
Cap
a les sis i mitja de la vesprada vam rependre el camí cap a Costur.
Comentaris