COSTUR EN NOM DE DONA


Visibilitzem les dones a Costur





L’exposició “Costur en nom de dona” és una proposta per a donar a conéixer les produccions relacionades en l’art i la cultura de les dones de Costur. Els projectes d’aquestes dones del poble inclouen obres visuals i interactives com els videojocs, l’escriptura de poemes i relats, la divulgació científica des de l’afectivitat, la creació de joies i artesania, la pintura, la fotografia o el disseny, entre altres. Algunes de les autores ací presentades es dediquen professionalment a la creació artística, però d’altres també ho fan com una afició i de forma totalment autodidacta. La finalitat d’aquesta exposició és donar cabuda a totes elles en un espai de vincle, empoderament i companyonia. 

L’exposició va tindre lloc el dissabte 4 de març.

Els projectes presentats eren de:

Amparo Beltrán, Irene Centelles, Monica García, Rosa García, Marta Herrero, Clara Palomar, Fanny Pallarés i Susana Pallarés.

A més de l'exposició, es va dur a terme una lectura dramatitzada d'un text d'Isabel Clara Simó i de dos poemes de Fanny i Marta. La lectura li va relitzar Cristina Monfort, també dona artista.


Amparo Beltran

Vilafamés, 1980



Va passar la seua infantesa a La Basseta entre bancals, animals, amigues i familia. Va treballar deu anys a Alicer i a l'Institut de Tecnologia Ceràmica de Castelló on va desenvolupar diverses facetes. Per una banda, com a dissenyadora de producte, gràfic, mobiliari urbà, etc., d'altra com a docent, comercia i auditora. Va ser una etapa molt enriquidora i intensa en la que no parava d'aprendre, viatjar i descobrir.

Després d'aquest temps, va seguir com a dissenyadora independent, va anar a viure a Edimburg i acò va suposar un canvi vital. En tornar, i paral·lament a la vida de dissenyadora, anava formant-se al voltant del benestar de la dona i la seua primera incursió professinal en el món del ioga va ser fent classes per a embarassades i nadons.

A partir d'ací, va segui els batecs del seu cor i va anar forjant coneixements sobre moviment i alegria mentre compartia ioga en diferents centres de Castelló. Així va ser com a poc a poc va canviar el disseny de producte pel disseny de classes de ioga per a tothom. Va arribar a Costur fa cinc anys, va engegar el seu projecte de ioga rural Terra més que ioga i és en aquert projecte on ara entrega la seua creativitat.








Irene Centelles

Costur, 1997



Va estudiar Belles Arts en la Universitat Politècnica de Valencià i un Màster de Desenvolupament, Disseny i Comercialització de Videojocs en A Coruña.

En aquesta exposició ens presenta una sèrie de videojocs com a part d’un grup de treball interdisciplinari amb persones de tot arreu, i on ha desenvolupat tasques variades que engloben el disseny visual del joc, així com la modelació i l’animació del videojoc.

Ens presenta els següents projectes:

  • Projecte “Avy: Fábulas de la noche”.

  • Projecte d’A.S.P.A.C.A. Va sorgir d’una “Game Jam”, una mena de concurs on et donen una temàtica i un temps limitat per realitzar un videojoc. 

  • Projecte N.O.A.S. També va nàixer d’una “Game Jam”. El repte era fer un joc en 72 hores i la temàtica era “Recol·lecció” (Harvesting). 


Aquest són els links dels dos últims jocs per jugar-los en el mateix explorador:

https://the-solar-moose.itch.io/aspaca

https://judissimo.itch.io/noas



Mònica García

Costur, 2005



Actualment, estudia l'últim curs de batxiller d'arts i disseny a Escuelas de Artesanos a València, i vol continuar la seua formació superior en Joieria i Objecte. Considera les arts molt importants perquè són la millor forma d'expressar-se, d'entendre el món i d'arribar a la gent per la forta representació i universalitat que tenen. 

Va començar el projecte Monrian amb la finalitat de fer arribar la joieria a tota classe de persones. Crear amb les seues pròpies mans objectes que les persones puguen lluir i fer sentir contentes, la fa molt feliç. Aquesta passió la porta a continuar investigant sobre materials, colors, acabats o ferramentes, per tal de millorar i perfeccionar la seua obra. 

A més, en aquesta exposició també ens presenta quadres i escultures on la principal premissa és la transmissió de sentiments. Tal com ella mateixa expressa: l'art és una forma molt senzilla de contar tot allò que moltes vegades no té explicació.






Rosa García Ruiz 

Mas d'Avall, Costur, 1957 – Castelló de la Plana 2015





Infermera de professió amb més de quaranta anys de dedicació. Durant els cursos del 2000 fins al 2002 va participar en el Màster Universitari en Estudis Internacionals de la Pau, Conflictes i Desenvolupament, de la UJI. L'any 2010 va defensar la tesi de màster Socializar la capacidad de cuidar desde la ternura y la equidad. El febrer de 2013 va inscriure la tesi doctoral que finament titularia Tendresa i equitat en els processos de cura, la qual no va poder llegir a causa d'una mort sobtada per leucèmia.

Profundament  arrelada a la seua terra i a la seua gent, era membre activa, entre moltes altres associacions, del Centre Excursionista de Castelló, dels Col·lectius de Defensa de la Llengua, de la Xarxa feminista, de Dones en Lluita i de Dones en Negre i de l'AC La Fontanella.






Marta Herrero

Castelló de la Plana, 2003



Va guanyar el seu primer concurs d'escriptura amb tan sols 12 anys. Amb 18 anys es va mudar sola a la ciutat de Madrid per a cursar interpretació i seguir el seu somni de ser actriu. La seua afició per l'escriptura es remunta a la seua infància, sempre rodejada de llibres. Algunes figures de l'escriptura que l'han inspirat són María Martínez, Mario Benedetti i Elvira Sastre. No ha deixat mai d'escriure i plasma tot allò que no pot expressar d'altra manera en tinta sobre paper. 

En aquesta exposició ens avança en exclusiva el seu primer poemari que publicarà recentment. Amb aquest treball, s'atrevís a compartir amb la resta de persones la seua passió, amb la voluntat de poder posar paraules als sentiments de qui no pot expressar-los i puguen trobar refugi en les seues paraules.






Clara Palomar

Costur, 1990



Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de Valéncia. Treballa com a dissenyadora de productes digitals i ho compagina amb els estudis de Doctorat en Comunicació a la mateixa universitat.

Clara s'interessa pel concepte del temps des de diferents punts de vista. Artísticament, ha reflexionat sobre la necessitat de conèixer el temps col·lectiu a través de la lectura del paisatge, i el temps individual reflesionant sobre com som influenciats pel nostre passat personal.

Actualment, estudia el concepte del temps en relació als dispositius digitals des de l'àmbit acadèmic. COncretament, investiga com les aplicacions mòbils poden ser èticament respectuoses amb el temps dels que les utilitzem.






Fany Pallarés

Costur, 1995


És enginyera agrònoma de professió i escriptora de vocació. Comenta que les lletres la van escollir de ben menuda, i es perdia entre llibres i somniava en crear i mostrar mons millors. Va disfrutar de les aventures viscudes amb Mercé Rodoreda, Gloria Fuertes, Sylvia Plath, Lisa Tuttle o Carmen Laforet; elles juntament amb el que li van ensenyar professores, amigues i familiars són les seues guies en el camí de l'escriptura.

Tot açò i la passió per la natura van ser els detonants per crear Azalea de tinta, un racó que ella descriu com un espai on l'escriptura aflora en clau silvestre perquè escriure és expressió i reivindicació, però també refugi quan els fonaments trontollen. Aquest projecte té com a objectiu mostrar una realitat menys negra a base de poemes i relats que mostren l'apreciació al camp i als diferents moments de la vida.





Susana Pallarés

Costur, 1989



Va cursar els seus estudis d'Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial i el Màster en Disseny i Fabricació en la Universitat Jaume I. En ells va desenvolupar competències d'enginyeria, de disseny industrial i de disseny gràfic.

Després de 6 anys treballant en el sector de l'automoció com enginyera, ara es dedica al disseny gràfic i industrial, des del disseny de cartells i revistes fins al renderitzat d'espais, tocant també branques com el retoc fotogràfic o l'edició de vídeo.






Les dones de Costur mantenen tradicions. 


Al llarg de l’any hi ha diferents moments que dones de Costur s’organitzen per realitzar activitats i donar continuïtat a costums i tradicions del poble.

Tots els anys per Sant Antoni  pasten  els rotllos com s’ha fet des de fa molts anys, seguint la recepta i  el procés d’elaboració més tradicional. És tot un art fer els rotllos perquè a més de bons, han d’eixir rodonets i han d’estar ben tallats, tasca que actualment fan molt bé Mar, Liria i Victoria que van aprendre de Matilde, Rosario i Herminia.

També és molt important la recuperació d’altres receptes de pastes del poble, elaborades per representar al poble en les mostres culturals.

A més, a Costur també comptem amb un grup de dones molt actives que s’animem a pujar a l’entaulat per cantar, ballar o representar algun paper teatral. 


Cristina Monfort

Barcelona, 1985



És doctora en Psicologia i treballa com a investigadora a la Universitat Jaume I. A més, coordina l’activitat Espai Literari de l’Associació Cultural La Fontanella.

La seua participació en activitats culturals va començar a la ràdio DSK de l’Alcora on va dirigir i locutar el programa The Batcave durant varies temporades. Va formar part del grup Tiranta Teatre representant als escenaris Cita @ ciegas, Los Miserables i Romeo y Julieta. També va coordinar l’espectacle Vaig creure que el meu pare era Déu, projecte col·laboratiu de Tiranta Teatre i el grup Yei Yi & Co estrenat a Ultrasons.

Forma part de Galoki Produccions participant com a actriu en els curtmetratges de Quico Guerrero Turistes, El lloc on comença el vent i Sola. Amb Sola va ser guardonada amb el premi de millor actriu del Festival Cortometrando 2022.







Comentaris